Bivalves (Bivalvia)

A vegades es pot arribar a identificar el grup de les espècies sense l'ajuda de l'augment
  • Hjärtmussla (ca 10 mm) och små blåmusslor. (Hjärtmusslor återfinns vanligtvis på och i sandbottnar)
  • Hjärtmussla (Cerastoderma edule) Ur Havets djur och växter, Gyldendals 2018
  • Blåmusslor på virtueskiva
  • Musslor på virtuerack
  • Blåmussla med foten utsträckt
  • Japanskt jätteostron (Crassostrea gigas)

Els bivalves pertanyen al Phylym Mollusca, classe Bivalvia.

Els mol·luscs, originàriament, estaven protegits per una closca calcària composta com els quitones (poliplacóforos), senzilla com les pagellides i els cargols (gasteròpodes) o argonauta (cefalòpodes), o doble com els bivalves. Poden perdre la closca total o parcialment com els llimacs marins i nudibranquis (gasteròpodes del grup dels opistobranquis) o els polps (cefalòpodes), o convertint-se en interna com en les sèpies i calamars (cefalòpodes).

Els bivalves tenen una closca calcària, formada per dues peces (valves) que s'obren i tanquen protegint el seu cos. Les valves estan unides i s'obren i tanquen gràcies a un múscul. L'oxigen és captat a través de brànquies. En la majoria de les espècies de bivalves, el peu es fa servir per al moviment, arrossegant-se lentament. També hi ha espècies en les quals el peu està atrofiat o absent, com succeeix amb les ostres. Algunes espècies, com els musclos, tenen una glàndula al peu coneguda com biso, que segrega uns filaments amb el que s'adhereixen a superfícies. Els bivalves són animals filtradors (filtren l'aigua obtenint l'aliment de la mateixa). Un musclo pot arribar a filtrar fins a 8 litres d'aigua en una hora!

La majoria dels bivalves tenen un estat larvari planctònic i un estadi adult sèssil. La seva dieta consisteix, bàsicament, en plàncton. La larva té una vela coberta de cilis que serveix com a dispositiu de locomoció. Els adults es fixen a roques o en el fons marí. Algunes espècies poden obrir i tancar les seves valves ràpidament, la qual cosa els permet desplaçar-se.